POSAR EN EVIDÈNCIA ELS IRRESPONSABLES

Ningú no hauria imaginat la duresa amb què ens està colpejant l’actual pandèmia generada per la Covid19. Però el que més indigna en aquesta situació és la irresponsabilitat d’algunes persones, als qui cal posar en evidència per la seva falta de respecte davant la resta de la societat.

A ningú li agrada haver de portar una mascareta tot el dia sobre la cara, ni haver de guardar distàncies seguretat per relacionar-se amb els altres. Encara menys no poder reunir-se amb amics o familiars si sobrepassen les 6 persones … Per no parlar de les ingents i incalculables pèrdues econòmiques que està suposant tot això per a centenars de milers de ciutadans i famílies de tot el món.

Però és inadmissible, inconcebible i una ofensa per als que sí que complim amb les normes, que uns quants (massa) se saltin a la torera totes les precaucions d’higiene i salut exposant-se ells mateixos i als altres a un contagi, per desgràcia, massa fàcil i veloç en la seva transmissió.

Les multes no funcionen

La coerció per al compliment de les mesures de protecció individual s’ha basat en tot aquest temps en una sèrie de multes de quantia variada segons la gravetat de la infracció. Però la realitat és que, o bé no s’apliquen aquestes sancions, o són anecdòtiques en la quantitat a pagar.

I encara pitjor, sovint, els que paguen les multes, sobretot si es tracta d’infractors menors o joves, ni tan sols són ells mateixos, sinó els seus pares o tutors. O bé són adults als que poc afecta rascar-se la butxaca, per tornar a reincidir a la mínima oportunitat. A més a més, quan un agent enxampa in fraganti l’infractor, tampoc queda clar el criteri d’aplicació de la sanció, que sovint queda en un avís o amonestació i poc més.

Vergonya i escarni públics amb efectes didàctics

Abans els nostres menors que es comportaven díscolamente a l’escola eren assenyalats per la resta d’alumnes quan el mestre els retirava a un extrem de l’aula, col·locant sobre el seu cap una paperina amb grans orelles d’ase, de manera que patia la vergonya i el ridícul de veure així exposat davant els seus companys.

Segur que avui dia, en què som tots tan moderns, liberals i tebis per a segons quines coses, això ens sembla execrable, i, certament i segurament, allò fregava el venjatiu i vergonyant, i era poc o gens didàctic i reparador. Però avui i en aquell temps de tots aquests irresponsables conciutadans, ens ve com anell al dit per combinar-ho amb una altra part de l’càstig tant o més efectiva, i a sobre, pragmàtica.

Contribució a la societat, per obligació

Aquestes persones, ja que per les bones no desitgen col·laborar perquè tots sortim més aviat possible d’aquesta penosa situació, poden ser sancionats amb treballs per a la comunitat, però, a més, de manera que s’identifiqui clarament per què han rebut aquest càstig.

Per exemple, uns policies troben un nombrós grup d’adolescents en ple “botellón” i sense guardar la més mínima restricció ni mesura de protecció. Els identifiquen a tots i, a mesura que la ciutat o el municipi necessita persones per fer treballs per la comunitat, del tipus que sigui, se’ls comunica i se’ls informa que realitzaran aquest treball amb una armilla degudament identificada amb un eslògan com “No vaig respectar les normes de protecció enfront de la Covid19″.

Així, primer, hauran de dedicar un valuós temps personal a treballar en pro dels altres, per la comunitat, i tots en sabrem la causa. I, de bona o mala gana, amb el seu treball contribuiran a alguna cosa positiva mentre la seva exposició pública els farà reconèixer el seu error.

Malgrat això, sempre hi ha pocavergonyes que no aprendran res i reincidiran, però probablement molta gent s’ho pensarà dues vegades: ens dol més el sentit del ridícul i que ens treguin el nostre temps de pagar una multa, que, de vegades, ni surt de la nostra butxaca.

Fotos esquerra inferior Graffiti Urbà Anònim. “Nen castigat amb orelles de burro”. Pintat en persiana quiosc Plaça “Revolució de setembre de 1868”, barri de Gràcia, Barcelona