L’economia de l’llenguatge o la victòria de la mediocritat

Durant el període barroc a Espanya, la literatura va adoptar dos corrents contraposades: el conceptisme i el culteranisme (que no deixa de ser una manifestació o aspecte del primer).

Els màxims exponents del conceptisme van ser Quevedo i Gracián, mentre Góngora ho era de l’culteranisme. Aquest es centrava en la forma, més que en el fons o la idea: jugava amb la complexitat en l’ordre sintàctic (canviant l’ordre lògic de les paraules), i usava un vocabulari molt ornamental i grandiloqüent, ple d’elements estilístics (hipèrbaton, metàfores, neologismes, al·lusions mitològiques, etc.), tractant amb això d’apel·lar als sentits.

Per la seva banda, el conceptisme donava més importància a el fons que a la forma, pretenent excitar la intel·ligència i apel·lar a la imaginació. Buscava obsessivament l’associació enginyosa entre paraules i idees mitjançant antítesi, paradoxes, laconismes, el doble sentit, etc.

En qualsevol cas, ambdues corrents literàries utilitzaven el llenguatge no com un mer vehicle, sinó que per si mateix i en si mateix, suscités una forma d’art que fos alhora entreteniment i solaç de les gents i una forma d’aprenentatge i culturització.

Ara el conceptisme camina de la mà amb la mediocritat

En ple segle XXI, fem bandera de la “economia del llenguatge“: dir el màxim amb les menys paraules possibles. Seria encomiable si aquesta actitud ens acostés a aquell conceptisme, però res més lluny de la realitat: la parquedat i brevetat de la majoria de continguts, especialment en les xarxes socials, es deu més a la mandra i desídia dels lectors per no haver de enfrontar-se a llargs textos que a un exercici d’enginyeria lingüística que intenti expressar més amb menys. Encara si fos així, però aquest afany per publicar constantment, que demana estar presents a les xarxes socials, sovint ens porta a produir continguts de molt dubtable interès i qualitat.

I així és: la mediocritat està guanyant la batalla, com en tants altres àmbits. Som una societat centrada en el visual, on tot és immediat i efímer, on percebem pels sentits, interpretem succintament i, amb molta probabilitat, ho enviem tot al calaix de l’oblit com més aviat millor. En diuen memòria selectiva per no dir incultura.

Llegir no és passar la vista per sobre de les frases, és interpretar

Llegir implica temps i esforç, sobretot si el contingut és dens. Com avui dia l’important és que la gent es quedi amb dos o tres missatges (perquè si són més ja ens perdem), cal ser molt concís i clar. La concisió i claredat no són dolentes per se, el problema és que s’apliquen per baixar el nivell amb l’excusa que la majoria semi-illetrada capti el concepte. Fruit de la progressiva “asnalització” del personal…

Màrqueting de continguts amb poc recorregut intel·lectual

Els que ens dediquem al màrqueting i la comunicació des de fa dècades veiem com ha canviat el panorama. Internet i les xarxes socials han irromput amb força i ens proporcionen un fabulós mitjà per a les campanyes dels nostres clients.

Ara donem fonaments a les marques a través de “continguts de qualitat”, no tant amb una publicitat massificada en els seus missatges i generalista pels mitjans on apareix. El Màrqueting 2.0 i el 3.0 ens han portat a noves cotes d’interacció amb els consumidors, estrenyent l’enfocament sobre nínxols cada vegada més segmentats. Desafortunadament, després d’observar la seva forma de comunicar-se i expressar-se, acabem adoptant i adaptant els nostres continguts a un llenguatge simple, pobre i repetitiu:

• Frases curtes, no sigui que ens ennueguem amb les subordinades i que el SEO ens posi mala nota i ens posicioni malament o pitjor

• Paraules fàcils, perquè si es cola algun cultisme o tecnicisme el lector es perd com en un bosc a negra nit

• Sintaxi senzilla i digerible de subjecte, verb i predicat per afavorir un pensament lineal i lluny de les complexitats

• Paraules que estan de moda, provinents sobretot de l’anglès, quan per als mateixos conceptes existeixen ja paraules en el nostre idioma

• Quan no faltes d’ortografia: a tot arreu i per part de tots, una xacra…

El potencial d’un idioma és il·limitat

La capacitat d’expressió de les llengües és inesgotable. Sempre hi ha noves associacions d’idees, noves formes de dir les coses, estils diferents i originals…

És impossible traslladar en paraules el que passa per la nostra ment d’una manera totalment exacta a com ho pensem, perquè el llenguatge és limitat. No obstant això, la versatilitat de la semàntica és tal que ens permet anar més enllà i aconseguir dotar d’innombrables matisos l’expressió de les nostres experiències, pensaments, idees, sentiments, etc.

Per això, reduir una llengua a l’registre mínim dels més illetrats o menys interessats en esforçar-se per entendre és renunciar a la capacitat polièdrica de la comunicació.

Que el bram no es converteixi en paradigma

Com a professionals que treballem amb la persuasió i la percepció per vendre més, per posicionar una marca, per fidelitzar clients, etc. tenim el deure moral de cuidar i salvaguardar el nostre suport d’expressió / comunicació.

Hi ha una vessant didàctica i “alfabetitzant” en la nostra professió. No podem contribuir a la vulgarització i simplificació del llenguatge perquè hi hagi una important massa de la societat que amb prou feines entén més enllà d’uns centenars de paraules. Quan el llenguatge es converteix en un instrument per influir en les persones és inexorable utilitzar-lo amb responsabilitat i criteri.