Obsolescència programada: qui en té la culpa?

L’obsolescència programada consisteix a planificar la fi de la vida útil d’un producte. Després d’un període d’ús determinat pel fabricant el producte deixa de funcionar o es fa malbé, de manera que calgui comprar un altre nou que el substitueixi.

Sigui gràcies als avenços tecnològics, induïda per la publicitat i el màrqueting o per reduir la vida útil dels productes i així vendre més, és un fenomen del que tradicionalment la indústria tenia la culpa. Però … només la indústria?

Una responsabilitat compartida

Certament, a les empreses no els interessa vendre productes que durin. La moda és efímera, les bateries dels mòbils cada vegada s’esgoten més ràpid, els components electrònics es queden sense recanvis, sovint les dates de caducitat no són reals, patim constants actualitzacions del software…

Nosaltres com a consumidors ens queixem, però preferim renovar i escollir nous productes constantment. En realitat, ningú ens obliga a comprar, podem ignorar la publicitat, denunciar les males pràctiques d’algunes empreses. Podem influir a altres consumidors amb els nostres comentaris a internet, etc. I malgrat tot, seguim volent l’última novetat.

Amb aquesta actitud, amb aquest comportament de compra gairebé compulsiu, donem raons a les empreses per llançar noves versions quasi iguals a les anteriors. És a dir, és com si poséssim nosaltres la data de caducitat o d’obsolescència als productes.

Què podem fer com a consumidors?

La solució no vindrà de la indústria, immersa en una espiral de vendre cada vegada més. La solució passa pels consumidors. Hem de prendre la iniciativa i preguntar-nos què podem fer per contribuir a delimitar l’obsolescència programada. Entre altres accions, podem:

• No guiar-nos per tendències ni modes, fugir de la “fast-fashion”
• Saber exactament què necessitem i no deixar-nos portar per l’impuls de comprar
• Comprar productes locals (Km. 0) i procurar saber-ne la procedència
• Exigir més qualitat i evitar els productes de mala qualitat i d’un sol ús
• Adquirir productes d’empreses socialment responsables
• Sol·licitar informació sobre els materials de fabricació
• Reciclar, reduir i reutilitzar

No tot és tan dolent

Malgrat el que hem dit fins aquí, seria massa simplista condemnar sense més l’obsolescència programada. Des d’una perspectiva macroeconòmica, si les empreses renoven amb més rapidesa els seus productes, es potencia el creixement, es creen llocs de treball i es fomenta la innovació per millorar la qualitat dels productes, el que beneficia tant la indústria com el consumidor.

És un fet que el progrés és la causa principal de la millor qualitat de vida de la societat actual. Amb tot, aquest mateix progrés comporta greus amenaces per al medi ambient (escalfament global, abocaments tòxics …). Perquè l’equilibri entre progrés i cura del planeta sigui factible i real, tant consumidors com empreses ens hem de conscienciar de veritat sobre la necessitat de reciclar, d’utilitzar materials menys contaminants, impulsar les energies renovables, optimitzar el consum de l’energia, etc. I, per descomptat, canviar el nostre comportament de compra fomentant actituds com les descrites més amunt.