En la relació entre Agència i Client hi ha aspectes que aquest darrer no sempre aprecia, o millor dit, dels que, probablement, no en sigui conscient. Aquests aspectes, que es tradueixen en moltes hores de dedicació i feina, de vegades són difícils de justificar i de traduir en valor econòmic.
LLEGEIX MÉS
Estem en una societat saturada de missatges publicitaris, on cada vegada costa més sorprendre i atraure els usuaris perquè consumeixin un determinat producte o servei, per no parlar de la dificultat que és crear fidelitat cap a una marca.
Les agències es trenquen el cap per intentar crear anuncis originals i sorprenents, ja que és el que el client (l’empresa) espera veure. En aquest exercici, algunes agències, especialment les de renom, es preocupen més per fer anuncis que són meres piruetes creatives sense més finalitat que concursar a Cannes Lions Festival o en els Clio Awards, oblidant que el seu veritable objectiu és respondre a la necessitat de l’empresa de posicionar la seva marca o promocionar els seus productes/serveis per incrementar les seves vendes, en resum, maximitzar el retorn de la seva inversió.
Si invertir en publicitat ja és costós per a una empresa, fer-ho perquè la glòria se l’emporti l’agència i a sobre no vendre més, és un mal negoci.
És un fet que la cadena de valor tradicional amb diversos intermediaris entre el fabricant i l’usuari final està canviant gràcies a la transformació digital. Les tecnologies i eines han evolucionat i això ha comportat un canvi en el comportament dels consumidors que propicia l’aparició de nous mercats i una nova forma de relacionar-se.
Dins d’aquesta digitalització dels sectors i mercats la desintermediació és un fenomen real i les empreses es plantegen quin és l’enfocament que han d’adoptar perquè les seves estratègies els aportin tant d’èxit com amb el “model analògic”.
El que no és tan evident és que aquesta digitalització estigui portant a una desintermediació real. Potser estiguin desapareixent els intermediaris tradicionals, però no és cert que no siguin substituïts per uns altres.
Corre per les xarxes una imatge, la que acompanya aquest post, l’origen de la qual no he aconseguit trobar, però que em permet il·lustrar de forma lapidària la importància d’escriure sense errors ortogràfics.
Avui en dia les xarxes socials han passat a ser la primera carta de presentació tant per a persones individuals com per a empreses. Conseqüentment, des del moment en què escrivim alguna cosa i això passa de l’esfera del que és privat a la pública, l’estil i la correcció de l’escrit es tornen un tret de credibilitat i de prestigi social. Aquests són factors imprescindibles si volem guanyar i mantenir el respecte de qui ens llegeix en tota comunitat virtual.
Un event és una de les formes més impactants que una empresa té per donar visibilitat a la seva imatge de marca, justament perquè els destinataris d’aquesta acció la viuen en primera persona, és una experiència vital. El que passa en un event pot ser recordat pels assistents al mateix durant molt de temps, sempre que el que en ell succeeixi sigui prou rellevant, original i sorprenent perquè sigui “memorable“, és a dir, perdurable en la nostra memòria. I perquè això succeeixi la premissa fonamental és que l’event sigui el més singular possible.
El 94% de les empreses d’Espanya són empresaris individuals (els anomenats “autònoms”) o microempreses d’1 a 9 treballadors (dades del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat de febrer’17).
La immensa majoria d’aquestes empreses no té una estructura definida amb àrees o funcions especialitzades com Comercial, Màrqueting, Recursos Humans, Finances, etc. Per aquesta raó, normalment l’emprenedor aglutina gairebé totes les funcions en si mateix (com a molt, s’externalitza la part fiscal i comptable i poc més).
L’obsolescència programada consisteix a planificar la fi de la vida útil d’un producte. Després d’un període d’ús determinat pel fabricant el producte deixa de funcionar o es fa malbé, de manera que calgui comprar un altre nou que el substitueixi.
Sigui gràcies als avenços tecnològics, induïda per la publicitat i el màrqueting o per reduir la vida útil dels productes i així vendre més, és un fenomen del que tradicionalment la indústria tenia la culpa. Però … només la indústria?
L’expressió “fer-ho bé i fer-ho saber” defineix millor que cap altra la missió de les Relacions Públiques (RRPP), a part de ser un concepte crucial per a la comunicació en les organitzacions.
L’axioma combina dues idees: “fer” i “dir“, sent fonamental la primera, que implica el compliment dels objectius de l’empresa mitjançant activitats que reflecteixen una ètica, uns valors, una estratègia, i es concreten en productes i serveis que han d’oferir beneficis als usuaris que els adquireixen.
La comunicació hauria de transmetre informació pura i dura? El punt de vista de qui comunica s’hauria de reservar per als articles d’opinió, que fixen el posicionament d’aquesta persona sobre un tema determinat? Reconeixem que la comunicació de tots els mitjans al nostre abast és esbiaixada?
Segurament hauria de ser així, però tothom sap que cap notícia és neutra, imparcial. L’adscripció a certs valors, ideals, creences, el mateix estil del periodista i del medi en què o per al qual aquest treballa determinen la inclinació que el contingut tindrà en la seva forma de expressar-ho. I encara més enllà: la manipulació (en el sentit menys pejoratiu del terme) dels continguts permet emfatitzar uns i minimitzar altres, de manera que la interpretació del destinatari de la notícia pot variar diametralment.LLEGEIX MÉS
Petit favor fa la publicitat d’algunes marques a tots els que treballen per fomentar l’eficiència i l’estalvi energètics. Dos exemples d’això els tenim en els anuncis de TV d’Idealista (https://goo.gl/XdgeQT) i Aldi (https://goo.gl/3YkT66).