El valor d'escriure bé

El valor d’escriure bé, idiota

Corre per les xarxes una imatge, la que acompanya aquest post, l’origen de la qual no he aconseguit trobar, però que em permet il·lustrar de forma lapidària la importància d’escriure sense errors ortogràfics.

Avui en dia les xarxes socials han passat a ser la primera carta de presentació tant per a persones individuals com per a empreses. Conseqüentment, des del moment en què escrivim alguna cosa i això passa de l’esfera del que és privat a la pública, l’estil i la correcció de l’escrit es tornen un tret de credibilitat i de prestigi social. Aquests són factors imprescindibles si volem guanyar i mantenir el respecte de qui ens llegeix en tota comunitat virtual.

Les imatges i els textos es combinen en internet, i si és cert que les primeres valen més que mil paraules, no ho és menys que, si llegim una opinió ben escrita i una altra mal escrita, atorguem més credibilitat (fins i tot professionalitat, depenent de qui l’hagi escrita) a la primera, independentment de conèixer o no al seu autor. És més, com l’autor sigui algú conegut, la imatge que teníem d’ell fins al moment pot empitjorar, ja que pensarem que és poc curós i que, precisament per ser qui és, no li ho disculparem.

Encara més enllà, si parlem de textos que fan referència a productes o serveis escrits sense la necessària correcció ortogràfica i d’estil, no només ens impedirà poder llegir el text de manera fluida i centrant la nostra atenció en el contingut, sinó que, i més important , aquesta falta de correcció influirà clarament en la qualitat percebuda pels possibles compradors d’aquells serveis o productes.

Internet, un pèlag ple d’esculls

Si navegar per internet fora fer-ho al mar, el pilot automàtic seria totalment inútil davant la quantitat d’esculls, esculls i baixos que trobaríem al nostre pas. Així és Internet: no cal navegar molt estona per topar-se amb autèntiques agressions a l’idioma.

De fet, fa uns anys es va encunyar a Internet l’apel·latiu “hoygan” per nomenar aquells que inserien els seus comentaris i opinions fent gala d’una ortografia menyspreable i una total falta de modals. El vocable procedeix de la frase “Hoygan (per “sentin”), necesito alluda urjente por un problema en mi ordenador“. Sovint la manca de respecte d’aquestes persones escrivint a Internet sol ser el reflex del que tenen fora.

Si el contexte canvia ha de canviar el nostre registre

Ja hem esmentat que escriure bé exigeix ​​conèixer les normes ortogràfiques, però també saber adequar el nostre estil o registre a les circumstàncies: no parlem igual entre amics que en una reunió de treball. El context determina el to i estil del nostre llenguatge: no escriurem igual a Facebook que a LinkedIn, o a Twitter que a WhatsApp. Per tant, intel·ligència i habilitat és saber adaptar-se a cada context; fer faltes d’ortografia és ignorància. En canvi, una cosa ben diferent és abreujar i condensar paraules en els xats o els SMS, quelcom pertinent de l’escriptura específica d’aquests mitjans.

L’ús de la llengua està vinculat a l’ésser humà. Els nous mitjans poden condicionar la forma en què escrivim. Les diverses plataformes i espais virtuals on podem compartir informació, comunicar, exigeixen nivells diferents del discurs. Qui és conscient que escriu per a algú sap que avui escrius alguna cosa a Internet i de forma gairebé automàtica ho llegeixen milers de persones a tot el món. A més, sap també que si té cura de com diu les coses pot aconseguir que els seus continguts siguin més eficaços i preservar o millorar la seva credibilitat i imatge. En tot cas, el problema no és de la Xarxa, sinó de l’educació.

Es diu que la gent llegeix cada vegada menys. Això, en comptes de portar-nos a escurçar les paraules i frases fregant la interpretació jeroglífica, ha de portar-nos a aguditzar l’enginy i donar-nos peu a buscar els termes precisos, esforçant-nos per sintetitzar i trobar formes d’evitar la verborrea incontinguda.

Icones i emoticones: el guarniment perfecte

Tampoc podem veure com a intrusos en el llenguatge escrit les icones i símbols com el coixinet (#), o les emoticones construïdes mitjançant signes de puntuació, com “:)”, universalment reconeguts i recognoscibles. Ben al contrari, enriqueixen la llengua escrita i són una mostra més que l’evolució també afecta el llenguatge: en l’Edat Mitjana els incunables estaven plens d’abreviatures perquè el papir era car i escàs.

En una entrevista García Márquez va dir “el primer per escriure bé a Internet és escriure bé“. Si els qui s’enfronten a la pantalla buida tenen en compte el respecte que mereixen els seus lectors, i que amb això mostren una part de si mateixos, segur que posaran major cura, independentment del suport que utilitzin per a aquesta comunicació.

Tipus de correcció

Per acabar, assenyalaré els dos tipus de correcció essencials:

-. La correcció ortotipogràfica és la correcció lingüística que esmena tant els errors ortogràfics (faltes d’ortografia com a tals) com els de tipografia en un text (errors d’accentuació i puntuació, ús adequat i pertinent de majúscules, cursives, cometes, abreviatures, possibles errors sintàctics , etc.).

-. La correcció d’estil es centra en els plànols sintàctic, gramatical i expressiu per polir el text de manera que aconsegueixi maximitzar la seva riquesa expressiva i transmetre adequadament el contingut. Està en l’àmbit de la correcció literària, per això atén no tant als errors que afecten la norma com a l’estil pròpiament dit. Sovint el propi autor no els detecta per estar molt familiaritzat amb la seva obra. Entre d’altres, podem trobar errors de concordança, repeticions, ambigüitats, temps verbals amb usos dislocats, etc.

Una bona correcció ortotipogràfica i d’estil ha de preservar, sobretot, l’estil original de l’autor, sense emmascarar-lo o “sobrecorregir-lo” en excés, per això la seva finalitat serà sempre tractar d’eliminar les imperfeccions i ressaltar les virtuts de la seva redacció.

2 Comentaris
  • Palau de Plegamans

    Febrer 4, 2019 at 3:26 pm Respon

    “contexte”? Per favor!

    • es_arqurate

      Febrer 15, 2019 at 8:06 am Respon

      Hola palaudeplegamans@gmail.com:

      Gràcies pel teu missatge.

      Efectivament, el “contexte” del què parlo a l’article fa referència a un conjunt de factors: a la situació específica, al mitjà en què publicarem el nostre contingut, el nostre interlocutor o audiència a la qual volem transmetre un determinat missatge… aquests factors determinen i modulen el nostre nivell de llenguatge i cal adequar-lo segons aquestes circumstàncies.

      Òbviament el registre canvia, i no és el mateix abreujar un “que” amb una “q” a WhatsApp que fer-ho a LinkedIn o escrivint una nota de premsa per a La Vanguardia; mai se’ns acudiria de fer-ho en aquest darrer mitjà.

      Així doncs, no és més culte ni més format, ni més educat qui millor parla i qui més paraules “rimbombants” fa servir en el seu discurs, sino aquell que sap adaptar el seu nivell de llenguatge al seu interlocutor /audiència i al canal pel qual farà aquesta comunicació.

Publica un comentari