Comunicació esbiaixada. Qüestió de perspectiva

La comunicació hauria de transmetre informació pura i dura? El punt de vista de qui comunica s’hauria de reservar per als articles d’opinió, que fixen el posicionament d’aquesta persona sobre un tema determinat? Reconeixem que la comunicació de tots els mitjans al nostre abast és esbiaixada?

Segurament hauria de ser així, però tothom sap que cap notícia és neutra, imparcial. L’adscripció a certs valors, ideals, creences, el mateix estil del periodista i del medi en què o per al qual aquest treballa determinen la inclinació que el contingut tindrà en la seva forma de expressar-ho. I encara més enllà: la manipulació (en el sentit menys pejoratiu del terme) dels continguts permet emfatitzar uns i minimitzar altres, de manera que la interpretació del destinatari de la notícia pot variar diametralment.

Qüestió de perspectiva?

Una notícia recent comentava que per a certa nova carrera universitària s’acumulaven 10 sol·licituds per plaça oferta. La notícia semblava voler donar a entendre que hi havia molta demanda, però en cap moment esmentava el nombre de places disponibles. Sense aquesta dada el sentit de la notícia queda a la lliure interpretació de qui la llegeix/escolta, podent tenir un caràcter positiu si s’oferien, per exemple, 250 places, o negativa si se n’oferien 10. El biaix en la informació pot “aconseguir “que una mateixa notícia redactada per dos mitjans diferents de manera mediatitzada per causar en cada cas un determinat efecte o impacte, sigui interpretada de manera fins i tot oposada pels seus respectius destinataris. De fet, això és el que passa cada dia en tots els diaris, informatius de TV, de ràdio, Internet, etc.

Al final, com ningú està en possessió de la veritat absoluta, i tot és cada vegada més relatiu, els ciutadans acabem formant-nos la nostra pròpia opinió sobre tots els temes i esdeveniments de la vida diària, sense saber, del cert, fins on la informació que consumim reflecteix realment els fets esdevinguts. Per això els Mitjans, tot i que són anomenats “el quart poder“, són, en realitat, el primer, perquè els altres tres necessiten d’ells per comunicar i aconseguir la seva visibilitat. I per molt que ens requi i que creguem que Internet ha democratitzat el poder de la comunicació, seguim reproduint el model de mediatització i manipulació de tot el que s’escriu.

La realitat no té un sol color

Davant d’aquest panorama, una persona amb certa inquietud, cultura i sentit comú, hauria de tractar d’informar-se del que passa en el seu entorn i en el món per diversos mitjans de diferent signe polític, procedència, influència … Difícil perquè el temps és un bé escàs, però recomanable per formar-se una idea el més plural i polièdrica de les coses i, a l’hora d’opinar, evitar els posicionaments miops i inflexibles. Al final cobra tot el seu sentit aquella dita que deia:

“En aquest món traïdor,

res no és veritat ni mentida;

tot és segons el color

del vidre amb què es mira”.