El planeta que volem

En quin planeta volem viure? 

Si no t’ho has plantejat mai, has de saber que, ens agradi o no, en uns 10 anys, el nostre planeta haurà canviat bastant. Els estius calorosos seran norma, les estacions d’esquí del Pirineu ja no hi seran, les pluges seran encara més torrencials i violentes, els incendis seran molt més freqüents i en llocs insospitats, com en el nord d’Europa.

A la nostra estimada Catalunya, el clima serà tan càlid que la resta d’Europa ens visitarà encara més, fins i tot en ple hivern, amb la pressió sobre els recursos que això suposarà. Això té els seus costats positiu i negatiu, però sigui com sigui, haurem d’adaptar-nos-hi.

Si el clima canvia tant, també ho farà el paisatge, l’agricultura, les espècies i, per tant, també el que menjarem. Les nostres tradicions hauran de canviar i adaptar-se a un món en convivència amb persones arribades d’altres llocs del planeta dels que hauran hagut de veure obligades a anar-se’n. I aquest procés migratori anirà cada vegada a més.

Els més de 7.000 milions d’humans estem canviant el planeta sense volta enrere. La nostra petjada és, senzillament, bestial: consumim en un any l’energia del Sol que arriba en una hora; generem tal quantitat de residus que suren pels oceans illes d’escombraries de la mida de països.

Res del que fem generarà canvis significatius a 10 anys vista

Així és, a 10 anys vista, poques coses, efectives a curt termini, podem fer. Però a 20 o 25 anys vista, segur que sí. Ara bé, per a aleshores, ja no serem 7.000 sinó probablement uns 10.000 milions de persones. El clima, de seguir igual, almenys al Mediterrani, serà molt més sec i calorós. No entrarem a considerar la llarga llista de fenòmens naturals que determinaran un medi ambient que s’haurà deteriorat a nivells inimaginables.

Com el futur no està escrit, el que sí podem asseverar és que s’obren davant nostre diversos escenaris possibles en funció de la nostra responsabilitat com la principal espècie que habita la Terra. Alguns d’aquests escenaris comporten reptes molt seriosos i que impliquen ser conscients que, en funció del nostre comportament avui, condicionarem el nostre entorn del demà.

Certament, el ritme amb què evolucionen la tecnologia i la ciència, ens augura descobriments impossibles d’imaginar, que segurament podran ajudar-nos a prendre les regnes de com gestionar el nostre planeta, però si no hi ha voluntat real de canvi, si les nostres decisions i accions no contemplen la millora de les condicions del planeta per a tot el conjunt de la humanitat, no seran més que meres acrobàcies tecnològiques.

L’ús de l’energia és la clau per a la supervivència

No és possible seguir amb el nostre esquema d’economia lineal on els recursos s’utilitzen una vegada per produir i es converteixen en deixalles després d’un temps determinat d’ús.

Si la nostra actitud respecte a l’ús de l’energia i de les matèries primeres, així com dels residus que aquests cicles de producció generen en gasos d’efecte hivernacle, no canvia dràsticament, l’escalfament de l’atmosfera serà inexorable.

Hi ha una alternativa, però només una

 Sí, només una: actuar des de ja per reduir el nostre impacte sobre el planeta. Els nostres governs, les nostres empreses, les nostres administracions locals han d’assumir la responsabilitat, per dura que sigui, de legislar perquè el compromís de tota la societat en pro d’un futur sostenible comenci des d’ara mateix. Però, per ser justos, cal incorporar en l’equació el cost de tot el que hem fet malament i que ja afecta aquest futur: caldrà recollir tots els residus ja escampats pel món, desmantellar algun dia les centrals nuclears, etc. I tenir en compte que, en els països menys desenvolupats, el ritme d’actuació no podrà ser el mateix que als països més industrialitzats.

L’economia ha de passar de ser lineal a ser circular, un model on els recursos i matèries primeres tinguin més d’una vida, es reutilitzin i es converteixin en altres productes, i al mateix temps, hem d’aprendre a fer servir les coses amb una mentalitat més “sostenible” i oblidar-nos de l’estil” el faig servir i el llenço”.

El Parlament Europeu va aprovar un paquet de mesures sobre l’economia circular que representa un primer pas de compromís de la Unió per acceptar aquest compromís i fer-ho extensiu a tots els seus estats membres, amb la intenció, al seu torn, que serveixi de guia i exemple per a altres països del món. El paquet inclou accions legislatives que obligaran a les indústries, l’administració i la societat a posar-les en pràctica.

 Si som habitants compromesos amb la nostra llar, la Terra, el camí està marcat i no té pèrdua. Ara és temps de posar-nos en marxa.