Fer-ho bé i fer-ho saber

L’expressió “fer-ho bé i fer-ho saber” defineix millor que cap altra la missió de les Relacions Públiques (RRPP), a part de ser un concepte crucial per a la comunicació en les organitzacions.

L’axioma combina dues idees: “fer” i “dir“, sent fonamental la primera, que implica el compliment dels objectius de l’empresa mitjançant activitats que reflecteixen una ètica, uns valors, una estratègia, i es concreten en productes i serveis que han d’oferir beneficis als usuaris que els adquireixen.

En aquesta base es sustenta el que es va a “dir”, comunicant amb diferents públics, tant interns com externs, i a través de diversos mitjans. Com en un iceberg, el 90% consisteix en fer-ho bé i el 10% restant en donar-ho a conèixer.

Les Relacions Públiques són la clau per respondre a preguntes com:

-. Què fer perquè la gent m’escolti, perquè sàpiga qui sóc.

-. Com comunicar allò que faig millor que la meva competència.

-. Què fer quan es presenta una situació de crisi o conflicte.

-. Com millorar la meva imatge com a empresa i potenciar els seus valors, la seva cultura.

Aquestes qüestions i moltes altres es resolen mitjançant accions de RRPP, una alternativa accessible per a tot tipus d’empreses, des de multinacionals fins a pimes. A més, degut a que la reputació d’una empresa la genera la seva realitat corporativa, no la comunicació per molt eficaç que sigui, aquestes accions tenen caràcter estratègic, donat que condicionen la forma en què l’empresa es presenta al mercat, a la societat , i quan es gestionen correctament afecten positivament la presa de decisions, proporcionant resultats beneficiosos en els àmbits intern i extern de les empreses.

Coherència entre dir i fer

En el batxillerat jo tenia un professor que ens comminava a l’acció repetint amb freqüència la seva axioma “ho dic i ho faig“. Ell es referia a la necessitat d’actuar, de no quedar-nos només en el desig. Així mateix, en l’entorn de les RRPP, la coherència entre el que s’ha dit i el que s’ha fet és fonamental. Els nostres actes comuniquen, parlen per nosaltres, però també el que no diem o no fem, de manera que mostrar coherència entre totes aquestes situacions (el dit i el fet, el no-dit i no-fet) és la forma òptima de complir les expectatives del públic i merèixer la seva credibilitat i confiança. La confiança es construeix gràcies a la credibilitat, i la credibilitat es basa en fets concrets.

Avui la confiança es considera un valor estratègic, amb potencial per proporcionar un avantatge competitiu fort i sostenible en el temps, més necessari que mai en una època en què les organitzacions pateixen de crisi de credibilitat.

Una cursa de fons

La diferència entre les Relacions Públiques i altres disciplines del camp de la comunicació rau en la seva capacitat per implementar estratègies a curt, mitjà i llarg termini que donen com a resultat la solució a qüestions/problemes interns i externs de les empreses.

Els professionals de les RRPP, a diferència dels periodistes, no informen (o no únicament), sinó que exerceixen la seva influència. L’objectiu és explicar per tal de convèncer, a diferència de la publicitat, que és directa i interpreta. El professional de les RRPP és un “facilitador de continguts“: treballa la informació de manera que es produeixi una comunicació.

Això implica donar a les RRPP un nou rol més enllà de les meres comunicacions integrades en el màrqueting, passant a generar una visió holística que vincula les RRPP amb la funció directiva. Com a conseqüència de tot això, les entitats confereixen cada vegada més valor a aquesta funció, convertint-se en un poder fàctic.